N’hi ha
moltes imatges ja creades, creades per quins tenim considerats com grans genis.
Perquè volem crear-ne més imatges noves? Quina saturació! Ens creiem genis
generant-ne de noves? Aprofitem les que ja estan creades! Aprofitem-les com si
fossin la relectura d’un llibre, i no morin havent-ne estat llegit un sol cop!
En el meu projecte, primerament es fa una revisió de
gravats japonessos (també d’altres imatges de la historia de la pintura),
especialment d’un autor conegut amb el nom de
Yoshitoshi que treballava creant estampes on la figura humana en primer
pla es una constant, acompanyada de típics entorns del Japó de J. Tanizaky.
És aixi que les meves obres poden presentar-se com a
simples quadres que no van més enllà d’allò estètic, però que bè poden anar
acompanyades dels termes “mort de la pintura”, el llenguatge de “nova capa” ,
“corves” i “contrast” o “del
photoshop a l’artsania” i “treball de xinos”
Vull
suggerir que treballar retallant formes en papers de diferents colors, com si fos
cada retall una nova capa de color en una obra en photoshop, hi ha, en tant a
lo físicitat del gènere, una “mort de la pintura”, o
la artesania en el disseny gráfic digital. És un camí d’anda de la realitat a
l’ordinador i de tornada a la realitat despres. Moure’s varallant-se entre
l’enderroc d’un art moder passat i l’hegemonia d’un art digital contemporani i
sobreviure.
Els retalls de petites formes en paper de diferents
colors acaben generant una figura i alhora un fons. La dialèctica del fons-figura,
en diria, amb conceptes de Gestalt, Edgar Rubin, una referència en això
d’experimentar amb siluetes. En disseny gràfic en diuen una imatge de taca
plana. Però en el meu llenguatge vull pensar en retalls de paper, que
aconsegueixen ésser la figura i que consequentment generen el fons. Treballar
emprant aquesta tècnica, pot semblar una pèrdua de temps per a uns, pot semblar
un collage per a d’altres, o un treball de xinos.
Per últim, en forma de confessió dic que, de vegades
penso que faig el art que m’agradaria veure quant faig de public.
Pau F. López
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada